Biegrass: tem vursu ben, ciao Lucio (Da Col). Ta saludum in dialett

A ghe mort al Lucio Da Col, pueta in dialet e comunista urguglius. Da la sua tera, da la sua gent

+ Segui Ticino Notizie

Ricevi le notizie prima di tutti e rimani aggiornato su quello che offre il territorio in cui vivi.

“Ciau Lucio, quanti volt sem parlà di noster scritt, de la nostra Bià, de pulitica del noster Tesin. Ta ga veva al feugh in del coeur, i sogn in de la crapa e i radis ala Gabana.
Piangium ammù un’alter om di noster; “fiò de questa tera, piata me un taul ma che scépa la scéna”. Bon viacc pueta di pestac” Giovanni Torti

“Ma disen ade’ che l’é mòrt al Lucio Dacol, biegrassin de San Peder, amis in gioentù del mè pà. Lucio a l’é staj al mè maester de biegrassin, che per num a l’eva e l’é on veri e pròppi lenguagg. Lucio l’é staj al coeur pussee sincer e s’cett de la gent biegrassina. Gha vorevi ben. Gha voeuri ben. Lucio, ma sa che vegni no al tu funeral. Pias no i caragnad. Quel dì lì, andaruu a Tesinn. Insema a tì” Luis Balocchi

“Credevom de vess i padròn del mond e de savé squasi tuscòss
e inveci gh’é adree borlann addoss del tutt, a sc’eppann i òss.
Semm andai a “civilizzà” anzi a sfruttà alter paes , e a fà guerr come in Vietnam
e adess sa voeur nò ciappà in dj nòst paes chì scappa per salvà la pell, o per la famm.
Montagn de giazz che dislengoen, terremòtt, cald, tifòn, terr e tuscòss che brusa
per i ròbbi sbaljaa che femm e che gh’é minga de perdòn e de scusa.
Na par de vess vun pussee bravo dell’alter, ma a l’é tutt fum
ma se sa demm nò na “regolada” tucc insemma, crepom anca num.
La pandemia la dovaria ‘venn insegnaa on quaicòss a tucc
ma gh’é quej che senza al “vaccino”o la “mascherina” sa butten in dj “mucc”.
De quell che na disen de fà, al va ben nient, perché “na toeuven via la libertà”
ma se ga demm nò a traa e sa regoardom nò, inveci de stà al mond a ”vemm de là”.
lucio da col ”

Mamma acqua.
Ta see la mamma de tucc num,
ma de tì sa regorda squasi nessun.
Parlen de tì se ta buscia, che lor disen “gaszada”
O “liscia” e se ta gh’é al “calcare”. Disi nò ‘na stupidada!
Pensen nò che senza de tì gh’é minga de vita per nessun.
Per i pèss, per i piant, per i usej, per i besti e anca per num.
Tì che ta see la nòstra mamma; come ta trattom?
O forsi l’é mej dì, come ta maltrattom?
Ta bordegom, ta droeuvom senza rispètt
e senza riguard lassom vert i rubinett.
Gh’é quej che voeuren diventà padron de l’acqua in tutt al mund.
Della nostra mamma e de num che semm i soo fioeu; Sti vagabond.
Un poo l’hann già fai, ma ga n’hann assee nò.
Fermèmi! Demes de fà, lassemighel fà nò!
Mamma acqua.
Sei la mamma di tutti noi,
ma di te si ricorda quasi nessuno.
Parlano di te, se sei frizzante, che loro dicono “gassata”.
O “liscia” e se hai il “calcare”. Non dico una stupidaggine!
Non pensano che senza di te non c’è la vita per nessuno.
Per i pesci, per le piante, per gli uccelli, per gli animali ed anche per noi.
Tu che sei la nostra mamma come ti trattiamo?
O forse è meglio dire come ti maltrattiamo?
Ti sporchiamo, ti usiamo senza rispetto
e senza riguardo lasciamo aperti i rubinetti.
Ci sono quelli che vogliono diventare dell’acqua di tutto il mondo i padroni
della nostra mamma e di noi che siamo i suoi figli; questi avidi.
Un po’ l’hanno già fatto, ma non ne hanno abbastanza.
Fermiamoli! Diamoci da fare, non lasciamoglielo fare!

“Nebia asasina, quasi tucc urmai la ciamen. La ga dis a tucc ande pian, suti no a curr cume tanti tavan” Proemio a canzone dei Gamba de Legn di Lucio Da Col

“Al dialett Tucc i ròbb l’é vera hin in moviment e anca i dialètt fann di cambiament. Hin restaa in pòcch a dì : basora, butter, bigg. Par nò peroo al caso de ciammaj: tronch, bur, pomerigg, mezz italian e mezz so nò se che dì, tucc stravaccadi che fann stremì. Degh a traa a vun nassuu per caso in del Cador. Parlee al vòster dialett, quell vera, che ‘l gh’ha tanto savor” Lucio Da Col

La sèna del Signor
L’amour a l’é den’ al risòtt de luganiga e buter, pissaa
sul foeugh quel giust, in del caldar, al tu, che ‘l suta a buj.
Ben la ruga al cassuu, che l’é bòn de fà al mestee de trà
foeura quel saur che, inscì in ciel come giù in terra, depertutt
al sa spantega. A l’é inscina che semm ciamaa a la sèna
del Signor. Quel del venter, in mess i gamb al nòst mangià- Luis Balocchi

Sìra (Luciano Prandini)

La sìra,
quand al sól ag mòola
e l’òra la s’arsòora
in dl’òrba,
as sent la fòola dal vent
ca prìla pr’al curtìl,
la gnòola dal temp
ca ven šo dal fnìl…

Alóra
am ven in ment
tut quel ca m’s’era
šmingâ,
ca’n’ho mai vlû
ma aress psû
fâr…
Am prìl, am slong, a vress turnâr
indrée,
ma gh’è’n canâl
csì fond
ca’n s’pool briša
pasâr…
E da dlà
gent ca sîga, ca brîga,
ca’s’arduna in fila,
cmè suldâ…

Alora a guard
al ciél,
a vrev brasâr la luna,
ciacarâr col strèli
e culgarm’in riva al mâr…

SÈM DENT SARÂ NEL BÜS DEL NOSTER FIÂ di Franco Loi

Sèm dent sarâ nel büs del noster fiâ
e fèm fadiga a dà del fiâ al cör
vèss muresin cun l’anema che tâs
e dent nüm se fèm sass sensa pietâ…
… dunden i fiur bianch sül frècc de prèja due che l’altar se pèrd ’me vèss luntan…
… da föra vègn la lüss… chi l’è che sòna?
… forsi la nott che spèta de cuattàgh…

EL MÈ DIALÈTT – di Daniele Gaggianesi, nasu in dal 1983 a Corsic (Pinsevi che parleven tucc al teron da chi part lì.. Brau nan)

Sèmm chì, ghe disaroo la verità:
’vègh in man ’sto dialètt ch’el dìs pù nient,
ch’el scappuscia in su la lengua, impastaa,
me mètt indòss ’na luna, on sentiment:

come vèss forestee dent la mia cà,
o boccà de sfròs a cà d’on amìs,
dervì in silenzi l’uss de quèll là
che el te scondeva el sò indirizz precìs.

Tartaj paròll in d’ona quai manera
per scoltà ’sta stanza scura. La tas.
Snasi el fond del caffè giò in de la ruera,

dèrvi el sò buffé, svòlti el materass,
curios de ’sto nagòtt, de ’sta scighera
e, a mì, ’sto sentiment pròppi el me pias.

■ Prima Pagina

Ultim'ora

Altre Storie

Pubblicità

Ultim'ora nazionali

Altre Storie

Pubblicità

contenuti dei partner